divendres, 2 d’abril del 2010

La Veu dels Adoptats a l'Eduqueu les Criatures, Catalunya Radio.

Divendres 2 d'abril la Carina, en Nacho i la Iolanda han participat al programa Eduqueu les Criatures  de Catalunya ràdio.  A la taula també hi és la Jou Alexander, i els periodistes Carles Capdevila, i Lídia Orriols. 

En aquest enllaç trobareu la intervenció de La Veu dels Adoptats a l'Eduqueu les criatures.
Fes clik aquí

Aqui podeu sentir la primera part del programa       Fes clik aquí






3 comentaris:

Montserrat ha dit...

Us vam escoltar l’altre dia al programa de Carles Capdevila. De casualitat. Enmig de la muntanya, buscant unes pistes d’esquí. Anàvem nosaltres 3: el meu marit, el nostre fill i jo. I vaig acabar amb un nus a la gola, i ells ulls anegat de llàgrimes. Pot ser que sigui sensible de mena. Segurament. Però tot plegat és més simple. El tema em tocava de ple: el nostre fill és nascut a Ekaterinburg.

Formem part d’aquest boom de la adopció, d’aquesta moda; del seu punt més àlgid. I tot i que em rebenta aquesta expressió, “beneït boom” que ens va portar el nostre nano a casa. I formem part també de moltes de les coses que vàreu comentar, entre elles, el portar 6 anys repetint a tort i a dret, que la sort la vàrem tenir nosaltres el dia que vam poder convertir-nos en els seus pares.

Però també formem part dels pares que es creien preparats; a qui unes entrevistes per un CI suposadament havien explicat que es trobarien; dels pares que creien que amb, “amor, i moltes, moltes, ganes” tot aniria bé; dels convençuts que la edat del nen o nena, en arribar a casa, jugaria al seu favor.; dels que tenien moltes ganes de fer-ho bé; , que es preparaven, llegien.

Formem part dels pares que es mouen, que participen en associacions, en trobades; que estan convençuts que la societat ha canviat; que han parlat de l’adopció als seus fills, des de menuts; som dels que encarreguen contes amb la seva historia; coneixen la integració sensorial o l’estimulació pel ritme; valoren més l’evolució del nen, que unes notes a l’escola. Formem part dels pares que intenten no jutjar la persona que els ha donat el més meravellós de la seva vida i encara es plantegen com anomenar-la, si “mare biològica”, si “la mare de la panxa”, qui sap . Dels que es van deixar una part del seu cor en un país llunyà; que no agraden les etiquetes (senzillament, som mares i pares); que saben que el nen aprèn més pel que veu, que pel que s’ensenya; dels que rectifiquen expressions, vocabulari; dels que ja no saben com anomenar “una persona negra”, perquè els hi sona despectiu, però saben que no poden dir-li “de color”, perquè una mare amiga amb una filla nascuda a Haití li ha dit “que d’un color o un altre, ho som tots”.

Som dels pares, que aquestes alçades de la pel•lícula, s’adonen que no sabien res i que encara els hi queda molt per aprendre.

Gràcies per deixar-nos aprendre de vosaltres. Per les vostres paraules, per la vostra sinceritat. Per fer-nos sentir aquella part de l’historia, que molts prefereixen fer veure que no existeix. Per parlar-nos de l’abandonament; de com us sentiu; de les preguntes que us feu. Que segurament seran les que es faran els nostres fill d’aquí uns anys.

Montserrat

La Veu dels Adoptats - Catalunya ha dit...

Montserrat, gràcies per les teves paraules!
Celebro que sigueu d'aquests pares que esteu en permanent cerca de fer les coses ben fetes. És cert que avui dia, la formació per a pares adoptius és més enriquidora que fa 30 anys, quan pràcticament ningú havia sentit a parlars dels CI, i d'altres requisits per a ser pares de nens i nenes que tenen necessitats especials. Celebro que rebeu el nostre testimoni com una eina que us permeti entendre als vostres fills.
Ja saps on som! pots contactar amb nosaltres a través del correu electrònic iolandaserrano@soyadoptado.es serà un plaer per a nosaltres poder-vos atendre si necessiteu alguna cosa!
gràcies.

Anònim ha dit...

Per fi l'he pogut escoltar, q bien habla mi niñaaa!!!! estic orgullosa d tu Iolanda!! em sembla molt bé q t'obris així, amb aquesta força i seguretat, i que tingueu aquetes iniciatives em sembla també molt important, fa q us entenguem millor i ens treieu de molts dubtes als q no hem passat per això. Palante, ànims a tots i felicitats!!