Em dic Neus i soc adoptada. Tinc 34 anys i he tingut una vida dura a causa d´haver estat criada i educada desde l´ agraïment, les mentires,els cops tan fora, com a dintre.. i la sutilesa d´haver-me trectat com una filla , però que en la realitat, era una recollida. No ha sigut un mal intencionat, ha sigut un greu error. D´uns pares molt grans, amb 2 filles de 20 anys biològiques, que van pensar que em donaven l´oportunitat a la vida, creixer en família. Però només va ser això. El més dur ha sigut descobrir que realment no m´han estimat mai com una filla o una germana, sino com un menbre més de la famíla.
LA VOZ de los Adoptados és una associació d'àmbit nacional que es va crear fa cinc anys a França i fa un any a Espanya, integrada per un grup de persones adoptades mitjançant processos d'adopció nacional i internacional. Aquesta associació neix, entre d'altres, amb l'objectiu de crear un espai de trobada, intercanvi i recolçament en matèria d'adopció des d'el punt de vista de les persones adoptades, col·laborant amb les administracions públiques i altres entitats nacionals i internacionals que desenvolupen accions afins a l'entitat.
Enguany, em creat una delegació que a Catalunya neix com LA VEU DELS ADOPTATS.
Des de La Veu informem, orientem, fem de mediadors i recolçem a persones adultes en temes relacionats al fet adoptiu. Des de LA VEU volem transmetre una visió realista del fet adoptiu i de les mesures de protecció a la infància i l'adolescència i treballem per a concienciar a la societat en general sobre les necessitats especials de les persones adoptades.
LA VEU actuarà sempre de manera independent als partits polítics, entitats públiques o privades, sense perjudici de la col·laboració amb els mateixos.
Des de LA VEU afavorim la reflexió i la discussió entre els professionals i les families sobre l'adopció des d'el punt de vista dels adoptats.
1 comentari:
Em dic Neus i soc adoptada. Tinc 34 anys i he tingut una vida dura a causa d´haver estat criada i educada desde l´ agraïment, les mentires,els cops tan fora, com a dintre.. i la sutilesa d´haver-me trectat com una filla , però que en la realitat, era una recollida.
No ha sigut un mal intencionat, ha sigut un greu error. D´uns pares molt grans, amb 2 filles de 20 anys biològiques, que van pensar que em donaven l´oportunitat a la vida, creixer en família. Però només va ser això.
El més dur ha sigut descobrir que realment no m´han estimat mai com una filla o una germana, sino com un menbre més de la famíla.
Neus González Bracero
Publica un comentari a l'entrada